Història de Can Japic

Can Japic és una masia situada al veïnat de Grions, al terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, en un territori marcat per la presència del bosc, els conreus de secà i una xarxa de camins històrics que han connectat durant segles els diferents nuclis de la zona. Coneguda en documentació antiga com a Masno Japich, la finca ha mantingut una continuïtat d’ús i d’ocupació que permet seguir-ne el fil al llarg del temps.

La seva història no respon a un fet excepcional ni a una arquitectura monumental. És, més aviat, la història d’un lloc habitat de manera persistent, adaptat a les necessitats de cada moment, sense ruptures brusques. El mas ha estat casa, espai de treball, refugi familiar, i ara, lloc d’acollida. Aquesta successió d’usos no ha esborrat les capes anteriors, sinó que les ha anat incorporant, fent del conjunt un espai on el pas del temps és visible però no estrident.

Els primers documents notarials que descriuen el Masno Japich situen la finca dins una estructura agrària autosuficient, pròpia del segle XIX. La casa apareix associada a una era al davant, un pou situat a la dreta de l’edificació i un conjunt extens de terres que envoltaven el mas. Aquestes terres es repartien entre conreu, vinya i bosc, amb presència de roures, alzines, sureres i vegetació baixa.

La finca quedava travessada pel Torrent de Ribalta i es trobava connectat per dos camins principals: un que anava d’Hostalric fins a Can Sitjar, i un altre, conegut com el camí de les Vinyes, que uneix Grions amb Massanes. Aquesta situació conferia al mas una posició integrada dins la dinàmica territorial i econòmica de la zona.

Les dimensions descrites als documents, així com la varietat d’usos del sòl, indiquen una explotació agrícola consolidada, pensada per garantir la subsistència familiar i el manteniment del mas com a unitat productiva estable.

Arquitectònicament, Can Japic respon al model de masia tradicional catalana, amb una construcció funcional, sense ornamentació innecessària, adaptada a l’ús agrícola i residencial. El volum principal, de planta compacta, es complementava amb espais annexos destinats a usos ramaders i d’emmagatzematge, que formaven part del funcionament quotidià del mas.

El paisatge ha estat un element determinant en la configuració i evolució de la finca. Les terres de secà, les vinyes, els boscos de roures i alzines i les suredes defineixen un entorn on la relació entre activitat humana i medi natural ha estat constant. El Bac d’en Japic, amb roures vells, grans i robustos, és testimoni d’aquesta relació. La fusta extreta d’aquests boscos tenia sortida cap a les drassanes de la costa i als tallers dels carreters d’Hostalric.

L’aigua, sempre present, ha estructurat la vida del mas. El pou abundant, la mina i la bassa permetien el reg de l’hort i asseguraven l’abastiment domèstic, fent possible una vida autosuficient en un entorn majoritàriament de secà.

Des dels inicis del segle XX, Can Japic és propietat de la família Negre. Durant aquests anys, Can Japic funciona com a centre de vida familiar i explotació agrícola. El mas no era només un edifici, sinó un espai organitzador del temps: el temps de les collites, dels animals, de les feines domèstiques i de les relacions familiars. La continuïtat generacional ha permès conservar la propietat i mantenir-ne els usos, evitant l’abandonament que afecta altres masies del territori.

Cap a la dècada dels 1950, inicia un procés de transformació interna que respon a noves necessitats familiars i socials. Parts de la masia que fins aleshores havien estat destinades a usos ramaders —com la cort dels porcs o el colomar— passen progressivament a ser integrades a l’habitatge principal, convertint-se en estances domèstiques.

Aquestes modificacions son una relectura funcional dels espais existents. Paral·lelament, alguns cossos annexos s'adeqüen com a habitatges independents, que es comencen a llogar de manera temporal, especialment en períodes concrets de l’any. Aquest fet situa Can Japic com un dels primers espais del territori que acull visitants de manera regular, en una etapa inicial del que més endavant es coneixeria com a turisme rural. L’activitat es desenvolupà de manera gradual, vinculada a la vida quotidiana del mas i sense desvincular-se del seu caràcter agrícola i familiar.

Avui, Can Japic és una masia catalogada pel seu valor arquitectònic, històric i paisatgístic. Les diferents etapes d’adaptació han respectat la tipologia tradicional de l’edifici i la seva integració en l’entorn natural. El conjunt manté la lectura clara d’un mas que ha evolucionat sense perdre la seva identitat.

El projecte actual de Can Japic com a allotjament d’ús turístic, amb inici l’any 2026, s’inscriu en aquesta mateixa lògica de continuïtat. No es tracta d’una transformació radical, sinó d’un nou ús que dialoga amb els anteriors. El mas continua sent casa, espai d’estada i lloc viscut. La família continua avui portant activitat agrícola amb plantacions predominants d'olivera i vinya, i ramadera amb cavalls, cabres i gallines.

L’objectiu és oferir un allotjament que permeti al visitant comprendre el ritme del lloc: el temps lent de la masia i la relació amb el paisatge. Can Japic continua fent allò que ha fet sempre: acollir, adaptar-se i perdurar.